mètode
Les sessions de PSICOMOTRICITAT I LLENGUA CATALANA que des del 2008 imparteixo aquí a Copenhaguen són un espai on fer ús del català fora de l’àmbit familiar, i una oportunitat de compartir l'aprenentatge amb altres families catalano-daneses. El que a mi m'interessa és ajudar a aquests nens i nenes a ampliar la seva capacitat de comprensió i expressió en català fent un treball que integri aquest procés amb altres processos essencials d’aprenentatge a nivell cognitiu, motriu, afectiu i social. En aquest sentit el treball de llengua es fa a través d’activitats molt diverses que pretenen:
- potenciar i desenvolupar la memòria, la imaginació, la sensibilitat, la capacitat perceptiva, associativa, representativa i simbòlica (nivell cognitiu)
- estimular i afinar la consciència corporal, la coordinació, el ritme i els sentits (nivell motriu)
- crear un marc on els nens i nenes puguin prendre consciència de si mateixos, reconèixer com a propis els propis pensaments i emocions, i establir els propis límits (nivell afectiu)en diàleg amb els altres i amb el grup com a unitat (nivell social)
​
Aquestes activitats no s’estructuren a partir de continguts de dificultat progressiva, sinó que s'articulen a partir d'una sèrie de principis bàsics que defineixen una manera d’acostar-se a la pedagogia i en aquest cas a l’ensenyament de la llengua.
Un dels principis bàsics és el que defineix la relació intrínseca entre parla/llenguatge, so i cos/moviment. Aquestes tres formes d’expressió no es conceben separades l’una de l’altra. Quan parlem, produïm sons i/o ens movem ho fem en base al nostre repertori sensorial i amb la finalitat de conectar-nos amb nosaltres mateixos, amb l'altre i/o amb el grup. Ho fem creant ritmes, intensitats i qualitats diferents, però en cap cas separant l'experiència cognitiva de la sensorial.
​
Al blog 2008-2018, als posts Molt a prop ara, Qüestions de metodologia: patatim patatam, La meva llengua?, La Educación Prohibida, Guiar i El plaer de fer hi trobareu reflexions complementàries.
"però, i què feu a les classes ?"
Ens expliquem contes, ens expliquem coses, ens mirem fotografies i les comentem, cantem moltíssimes cançons, ballem amb música, ballem sense música, ens inflem i ens desimflem, juguem a mil coses diferents, sospesem sacs, mirem videos de dofins que neixen, ens posem barrets al cap, fem ploure amb els dits, escoltem als altres, ens cargolem i descargolem, recordem, ordenem, punxem, ens toquem el nas, fem ponts i hi passem per sota, ens endreçem i ens despistem, fem formes, ens desequilibrem, imaginem, ens mirem, fem teranyines, sons forts i molestos, sons tendres i finíssims, vocalitzem i parlem, parlem i parlem.
​
​
Els pares participen a les classes. Hi tenen un rol importantíssim.
​Al blog 2008-2018, al post “Piquem, que ja vindran” hi trobareu una reflexió sobre la presència dels pares a les classes.
La Geganta
A Mireia Serra (1976) la MOU una fascinació pel cos en totes les seves dimensions. Ha acomplert una extensa formació de dansa i teatre, és llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la UAB (Bellaterra) i en Psicomotricitat per la UCC (Copenhaguen). En els darrers anys ha acomplert a més a més una formació de traumateràpia amb Merete Holm Brandbjerg.
A més de treballar com a terapeuta, actriu i professora de consciència corporal, ha desenvolupat des de sempre i en contextos diversos una activitat professional relacionada amb la llengua i la literatura.
Actualment viu a Copenhaguen, on exerceix de terapeuta en el centre psiquiàtric PCG amb pacients que pateixen de trastorns psicòtics i imparteix aquestes classes de psicomotricitat i llengua en català.
És mare de dues nenes, de 16 i 13 anys, que també han assistit a les classes, i que són la raó per la qual va crear LaGeganta.