mètode

Les sessions de PSICOMOTRICITAT I LLENGUA CATALANA que des del 2008 imparteixo aquí a Copenhaguen són un espai on fer ús del català fora de l’àmbit familiar, i una oportunitat de compartir l'aprenentatge amb altres families catalano-daneses. El que a mi m'interessa és ajudar a aquests nens i nenes a ampliar la seva capacitat de comprensió i expressió en català fent un treball que integri aquest procés amb altres processos essencials d’aprenentatge a nivell cognitiu, motriu, afectiu i social. En aquest sentit el treball de llengua es fa a través d’activitats molt diverses que pretenen: 

 

- potenciar i desenvolupar la memòria, la imaginació, la sensibilitat, la capacitat perceptiva, associativa, representativa i simbòlica (nivell cognitiu)

- estimular i afinar la consciència corporal, la coordinació, el ritme i els sentits (nivell motriu)

- crear un marc on els nens i nenes puguin prendre consciència de si mateixos, reconèixer com a propis els propis pensaments i emocions, i establir els propis límits (nivell afectiu)en diàleg amb els altres i amb el grup com a unitat (nivell social)

Aquestes activitats no s’estructuren a partir de continguts de dificultat progressiva, sinó que s'articulen a partir d'una sèrie de principis bàsics que defineixen una manera d’acostar-se a la pedagogia i en aquest cas a l’ensenyament de la llengua.

 

Un dels principis bàsics és el que defineix la relació intrínseca entre parla/llenguatge, so i cos/moviment. Aquestes tres formes d’expressió no es conceben separades l’una de l’altra. Quan parlem, produïm sons i/o ens movem ho fem en base al nostre repertori sensorial i amb la finalitat de conectar-nos amb nosaltres mateixos, amb l'altre i/o amb el grup. Ho fem creant ritmes, intensitats i qualitats diferents, però en cap cas separant l'experiència cognitiva de la sensorial. 

Al blog 2008-2018, als posts Molt a prop ara, Qüestions de metodologia: patatim patatamLa meva llengua?La Educación ProhibidaGuiar i El plaer de fer hi trobareu reflexions complementàries.

"però, i què feu a les classes ?"

Amb el grup de petits i el de mitjans expliquem contes, ens expliquem coses, ens mirem fotografies i les comentem, cantem moltíssimes cançons, ballem amb música, ballem sense música ens inflem i ens desinflem, juguem a mil coses diferents, sospesem sacs, mirem videos de dofins que neixen, ens posem barrets al cap, fem ploure amb els dits, escoltem als altres, ens cargolem i descargolem, recordem, ordenem, punxem, ens toquem el nas, fem ponts i hi passem per sota, ens endreçem i ens despistem, fem formes, ens desequilibrem, imaginem, ens mirem, fem teranyines, sons forts i molestos, sons tendres i finíssims, vocalitzem i parlem, parlem i parlem.

 

Amb el grup de grans fem sessions de tres o quatre hores cada primer diumenge de mes, sovint de la mà d'un català o catalana que viu i treballa aquí, i té ganes d'ensenyar-nos el seu món. Fem de tot. Alguns exemples del que hem fet fins ara: classe de natació, visita al Teatre Nacional i classe de ballet, sessió de cuina per aprendre a fer paella, visites a museus diversos, sessió sobre la llum i el color, enregistrament d'un conte, recorregut pel port de la ciutat sobre una plataforma de fusta, recorregut amb dresina, sessió amb els castellers de København, sessió sobre muntatge i enregistrament d'un anunci....etc. I parlem, parlem i parlem.

Els pares participen a les classes del grup de petits sempre i al de mitjans quasi sempre.

Hi tenen un rol importantíssim. ​Al blog 2008-2018, al post “Piquem, que ja vindran” hi trobareu una reflexió sobre la presència dels pares a les classes.

La Geganta

A Mireia Serra (1976) la MOU una fascinació pel cos en totes les seves dimensions. Ha acomplert una extensa formació de dansa i teatre, és llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la UAB (Bellaterra) i en Psicomotricitat per la UCC (Copenhaguen). En els darrers anys ha acomplert a més a més una formació de traumateràpia amb Merete Holm Brandbjerg. 

A més de treballar com a terapeuta, actriu i professora de consciència corporal, ha desenvolupat des de sempre i en contextos diversos una activitat professional relacionada amb la llengua i la literatura.

 Actualment viu a Copenhaguen, on exerceix de terapeuta en el centre psiquiàtric PCG amb pacients que pateixen de trastorns psicòtics i imparteix aquestes classes de psicomotricitat i llengua en català. 

És mare de dues nenes, de 15 i 12 anys, que també assisteixen a les classes, i que són la raó per la qual va crear LaGeganta.