El conte del peix peixet ens ha funcionat tota la vida. L’explico des que vaig començar amb les classes, i sempre funciona. És senzill, té diversos elements que es repeteixen, permet una narració col.lectiva, té una cançó i es pot explicar dibuixant en una pissarra.
Normalment l’explico primer jo, tot dibuixant, i després els demano que l’expliquin ells a la mare/ el pare, que juguin a “fer de Mireia”. Tinc la sensació que servir l’exercici així, i dir-los que han de fer “com si fossin jo”, instal.la un ambient de joc, una situació en la que no és possible equivocar-se. Adoptar nous rols és sempre divertit, i com que no s'és un mateix, es pot deixar anar la por, la vergonya, la preocupació. I amb la sensació de que juguen “a fer de Mireia” imiten -sense ser-ne conscients- expressions, entonacions, actituds que m’han vist a mi, i això, és clar, amplia la seva capacitat lingüística i de comunicació. A part, el fet que estiguin dibuixant com jo he fet, els ajuda a concentrar-se, a visualitzar i a externalitzar imatges, a part de que s’obliden del tot de que els protagonistes no són en Manel i l’Elisenda de la barca sino ells mateixos.