LaGeganta Experience
Jo ja fa molts anys que faig anar LaGeganta amunt i avall. Aquest febrer en farà dotze.
Aquestes sessions que invento una setmana darrera l’altra des de l’any 2008 han exercit -i segueixen exercint- una influència enorme sobre la meva vida. No només en termes d’ hores de feina, i més enllà també de la quantitat important de persones que he conegut perquè han assistit a classe i/o perquè en molts moments han col.laborat desinteressadament i han pres part activa en la organització de sortides, activitats, elaboració de material etc. LaGeganta també ha afectat de forma molt clara la meva manera de mirar el meu entorn: el fet d’haver de dedicar part de la meva setmana a preparar-me pel divendres o a pensar la propera sessió mensual amb el grup de grans, em fa mirar de forma una mica més atenta, una mica més activa, i una mica més compromesa. És un petit gest -molt subtil, intern, però importantíssim- que obra la mirada i per tant també la relació que estableixo amb el que estic mirant. Qualsevol situació, qualsevol paisatge, qualsevol objecte, qualsevol persona podria ser, potencialment, l’eix vertebrador del proper programa.
Em passa quan veig -entre les deixalles al carrer per exemple- quinze o vint exemplars del mateix objecte. Automàticament penso: què podríem fer, amb això, a classe? Les meves filles fan el mateix de fet. Ha passat més d’una vegada que mentre estem passejant per la ciutat i la Mila veu alguna cosa que li crida l’atenció ho agafa, m’ho porta, i em pregunta: què podríem fer amb això a la classe de català?
D’alguna manera la “classe de català” ha esdevingut el context on es pot inventar qualsevol cosa a partir de qualsevol cosa, i l’entorn una invitació constant a re-elaborar.
La primavera passada, mentre fèiem un gelat a Ofelia Plads, vam veure arribar des de l’aigua una plataforma de fusta carregada de noies que semblava que estaven celebrant algun esdeveniment. La plataforma la conduïa un noi jove, que es va quedar esperant-les mentre elles van anar a donar un vol per allà als voltants. Jo em vaig acostar a aquell noi i li vaig fer quatre preguntes. Em va explicar -entre altres coses- que la plataforma se l’havia construït ell mateix amb l’ajuda de la seva germana, i que era actor. Tot parlant vam anar descobrint amics i interessos en comú. I ja quan ens acomiadàvem jo ho tenia decidit: sessió de diumenge amb el grup dels grans de català. El Jakob -el noi de la plataforma- ens porta a passejar pel port mentre jo els explico coses sobre tot el que anem veient.
Hi vaig anar pensant uns dies, i al final se’m va acudir la idea de preguntar a un amic -en Hans, a qui conec des de molt els principis d’estar aquí a København- si ell s’animava a navegar amb nosaltres i explicar-nos alguna cosa que tingués a veure amb la seva feina. En Hans, a part de ser el pare de l’Olau i la Carolina, alumnes de LaGeganta des de fa molts anys, és enginyer. Em va dir que si.
Només em faltaven 13 armilles salvavides per tots ells, però amb quatre emails això també es va resoldre. Els de Naturcenter Amagerstrand me les van deixar sense cobrar-ne ni una corona.
En fi. Que diumenge passat vam tenir la gran sort de passejar-nos pel port acompanyats pel Jakob -que a més els deixava conduïr la plataforma per torns- i en Hans -que durant la primera hora abans de sortir a navegar ens va explicar com el nivell del mar variarà cada cop més com a conseqüència de l'escalfament de la terra, ens va parlar de marees i marors i ens va convidar a pensar i repensar barreres de protecció contra inundacions.
