Diumenge 3 de novembre vam dedicar la sessió al tema dels refugiats i l’ajuda humanitària i ho vam fer a partir de materials diversos:
En primer lloc vam estar mirant i comentant, molt a poc a poc, un video del qual disposàvem en exclusiva, que la Blanca Garcés ens havia fet especialment a nosaltres.
La Blanca Garcés, a part de ser la meva amiga de l’ànima, és investigadora sènior de l’àrea de migracions i coordinadora de recerca del CIDOB. En el video la Blanca, després d'una introducció general, ens explicava coses sobre la comunitat Rohingya i el camp de refugiats de Cox’s Bazar. Aquí teniu un article de la Blanca que la revista Contexto li va publicar el passat mes de març.
També vam veure les fotografies que el fotògraf de Vic Sergi Cámara va fer en dues ocasions (l’any 2014 i l’any 2004) seguint a refugiats, la seva vida Gurugú i els intents de saltar la tanca de Melilla per deixar el Marroc. Les fotografies les vaig extreure d'un article publicat a El Crític i un altre publicat a Nació Digital.
A part vam mirar un tros d’un petit vídeo que està penjat a youtube que la Asociación Pro Derechos de la Infancia de Melilla ha elaborat i penjat a youtube, on s’hi recullen imatges que han estat gravades durant l’any 2014 a la tanca de Melilla.
Seguidament vam anar tots junts a un dels punts de trobada del Landetsindsamling DFH per a participar a la recollida de diners pels refugiats. Aquí vam fer l’experiència de trucar porta per porta durant una hora i mitja, i ens va sorprendre moltíssim una cosa: molt poca gent obria la porta, i no tots els que l’obrien volien fer donacions. De tornada a casa vam estar fent una llista de les frases amb les que ens havia rebut la gent, les vam traduir, i ens vam estar preguntant què és el que faria falta per què aquesta gent que no obra la porta o que no fa donacions canviés d’actitud. Tots els nens i nenes del grup coincidien en que una cosa que ajudaria molt seria que la gent sapigués més coses sobre els refugiats, tingués més informació i “ho pogués veure amb els seus propis ulls”. També estaven d’acord en que una cosa que ajuda molt és saber on van a parar els diners que un dóna, tenir la seguretat de que els diners arriben allà on han d'arribar.
També vam estar parlant d'altres possibles maneres d’ajudar a aquells qui ho necessiten, de maneres més o menys directes. I de com es pot ajudar de forma indirecta fent revisió de les coses que comprem i consumim. L’Olau va dir que fer una cançó també podia ser una manera d’ajudar i llavors no vaig poder evitar posar-los Clandestino y La vida tómbola del Manu Chao.
Tema molt i molt complex el d’aquesta vegada. Com explicar als nostres nens i nenes que està molt bé que recullin diners i col.laborin a donacions però que no n’hi ha prou amb això, i que en segons quins contextos aquesta acció no ajuda gaire. Com fer-los entendre -si amb prou feines ho entenem nosaltres- que per cada corona donada des de Dinamarca, el país en rep set de corones, a causa de la desigualtat en les polítiques comercials, els deutes i la evasió fiscal.
De totes maneres penso que el primer pas és el de obtenir informació i despertar la curiositat i les ganes de canviar les coses, per què segueixin llegint, escoltant. I per què quan siguin més grans trobin la manera de trencar els cercles viciosos d’estrangulament del primer món al tercer.. o més ben dit, per què comencin a fer-ho ara ja, des de petits, revisant la manera que tenen de viure, les necessitats que tenen.
Està clar, per això, que els primers que ho hem de fer som nosaltres, òbviament.
Les frases:
Er det reklamer? És publicitat?
Hvad rander I for? Què hi busqueu aquí?
I skal ikke komme her og rande efter penge! Aquí no hi heu de venir a demanar diners
Jeg er ikke lige i humør til det Ara mateix no estic d’humor
Jeg er ikke interesseret No m’interessa
Nej tak No gràcies
I don’t speak dansih No parlo danès
Jeg tror ikke min mor er interesseret No crec que la meva mare vulgui
Jeg har ikke kontanter No tinc monedes
Jeg betaler allerede hver måned Ja pago uns diners cada mes
Vent! Jeg har mere! Espera! que en tinc més!
Det er meget godt at du bruger din fritid på det her Està molt bé que inverteixis el teu temps lliure en això
Nej!! ....vent! det var ikke særlig sødt, jeg ser om jeg kan finde noget... No!!...espera, no ha estat gaire amable per part meva, deixa'm mirar a veure si trobo alguna moneda...
I un tros del mail que va rebre la Clara posteriorment:
Kære Clara Af hjertet tak fordi du gik for verdens flygtninge sammen med os! Vi er stolte og overvældede over al den støtte og opbakning, vi mødte i hele landet. Tilsammen samlede vi nemlig intet mindre end 11 MILLIONER KRONER ind til verdens flygtninge. Med pengene fra årets landsindsamling kan vi nu hjælpe de mennesker der er på flugt, og har allermest brug for det lige nu. Vi kan hjælpe de stakkels familier der er på flugt fra krigen i Syrien, de mange mennesker, der sulter i Yemen og ikke mindst rohingyafamilierne, der lever under usle forhold i verdens største flygtningelejr i Bangladesh.