Estades esportives

Les sessions 7 i 8 d’aquest curs amb el grup de grans les vam fer una darrera l’altra, i les vam allargar per poder passar 24h junts. Vam passar el primer cap de setmana d’abril junts a Roskilde Katedralskole, on a part de realitzar activitats diverses relacionades amb l’esport i la consciència corporal, vam aconseguir establir un marc propici per a enfortir vincles entre tots els participants a l'esdeveniment.

Com en tota pràctica psicomotriu, les sessions de treball estaven plantejades com a intervencions en les quals els nens poguessin tenir la oportunitat de transformar els patrons de relació amb si mateixos, amb els altres, i amb el grup com a unitat.

El fet que aquestes sessions incloïen l’element de passar tantes hores junts -de passar una nit junts sobretot- presentava un repte interessant no només per nosaltres els adults sinó també per a tots els nens. De sobte, ja no eren només tres-quatre hores. Era tot un cap de setmana, i moments de més o menys intimitat que s’havien de compartir amb el grup. És per això que de seguida els nens van posar sobre la taula sensacions i pensaments que d’altra manera i en altres ocasions havien decidit no compartir. Abans de sortir -ho van fer- per la qual cosa la planificació de les jornades es va poder fer integrant aquestes necessitats concretes de cada nen/a.

Es podria afirmar que les jornades, en aquest sentit, tenien un potencial transformador no només en relació al repertori lingüístic sinó també en relació al repertori relacional. Aquesta combinació de treball psicomotriu i treball de llengua, que és la proposta metodològica que fa La Geganta en el context de docència a Copenhaguen, va prendre, en el context de les Estades Esportives, una nova dimensió. En les Estades vam poder insistir en un exercici interessant que permet normalitzar les diferències en el grup i evitar que ningú se senti exclòs.

És la primera vegada que des de La Geganta s’organitzaven unes jornades d’aquesta envergadura, i m’afanyo a dir-vos que m’hi vaig atrevir perquè vaig comptar amb la inestimable col·laboració de dos homes magnífics: en Lluís Castellarnau – que va fer possible que disposéssim de l’escola més ben equipada del país, i que va dirigir algunes de les sessions d’activitat física/ jocs i em va ajudar amb la gestió en general - i en Francesc Sitges - que ens va ajudar amb qüestions pràctiques logístiques diverses i es va encarregar de la documentació audiovisual. En fi. Un equip excepcional.

Aquí us adjunto el vídeo que ha fet en Francesc i el programa de les jornades.